Ahir 2 d’Octubre de vesprada, cap a les 20h, vam tindre l’oportunitat d’assistir a l’emotiu homenatge que al Teatre Micalet es va brindar a Francisco Llàcer Pla, Don Paco, com li deien els seus amics, companys i alumnes.

 

Estava el teatre ple de gom a gom, mostra de l’afecte que aquest personatge va suscitar entre les persones que l’envoltaven, i l’acte va comptar amb l’assistència de representants de les institucions culturals valencianes com Abel Girona, secretari autonòmic de cultura de la Generalitat Valenciana, Marga Landete, directora adjunta de música i cultura valenciana de l’Institut Valencià de Cultura.

 

Irene Llàcer, neta del compositor, va presentar l’acte com d’una sèrie d’esdeveniments dirigits a homenatjar a Francisco Llàcer, i sobretot remarcant el fet que aquest homentage ha sigut una iniciativa sortida de la societat civil. «Aquest és un homenatge fet des de l’estima, la consciècia cultural i el màxim respecte. Un projecte que ha nascut des de les aportacions individuals per articular-se com una proposta de la societat civil». Irene reivindicava així la força de la societat com a impulsora de la cultura, tractant de separar-la de les institucions, que no sempre han de ser les que encapçalen o promoguen aquest tipus d’iniciatives.

Començant per les paraules d’Irene Llàcer i continuant per les de la resta de participants en l’acte, a Paco Llàcer se li van dirigir moltes paraules de reconeixement, tant en el seu vessant musical i professional, com en el seu vessant més personal i familiar. Va ser descrit com «un dels compositors valencians que més va lluitar per la innovació i per la cultura entesa en termes amples, que va portar l’avantguarda europea a una terra erma en propostes contemporànies». També va ser descrit com «una persona molt amable, molt simpàtica, molt propera en tota la gent, amic dels seus companys que donaven classe de música en el Micalet, amic dels seus alumnes, que l’estimaven com a ningú i amic dels coralistes que va dirigir».

Recordem, que Paco Llàcer va ser, a més a més de compositor, Professor de l’Institut Musical Giner, Subdirector i posteriorment Director de l’Institut Musical Giner i també va ser director de la Coral el Micalet. A més a més va impartir classes al Conservatori Superior de Música de València, en les especialitats de conjunt vocal, solfeig i formes musicals.

En aquest vessant docent, va ser descrit com un mestre exigent, que inclús va advertir a Emilio Calandín que si es dedicava a la música, en concret a la composició, que no esperara guanyar diners però que si li agradava el que feia, la compensació la tindria de sobres.

Musicalment, l’acte començà amb el Preludio, Pavesa Célica, interpretat per Pablo García-Berlanga al piano. A continuació l’Orfeó Universitari interpretà Primavera en Hivern, dirigits per Francesc Valldecabres. Adolfo Bueso al piano continuà amb la interpretació de la Sonata, una de les obres més rellevants de Llàcer. I l’última actuació va estar a càrrec del guitarrista Jose Luis Ruiz del Puerto que interpretà Pórtico a Ramos de Pareja.

Totes les paraules ací descrites sobre la figura de Francisco Llàcer i moltes més, es feien patents a cada comentari que despertava els somriures del públic. Públic que sens dubte era transportat a moments que cadascú va compartir amb l’homenatjat i que de la mà de la música i els records, tornaven a fer-se presents. Un homenatge que traspassà els rigors protocol·laris i que anà més enllà de l’admiració pels èxits de caràcter musical i professional per centrar-se i focalitzar-se en la persona, el company i l’amic que mitjançant la música va conquerir a totes aquelles persones assistents.

L’homenatge a Francisco Llàcer Pla continua al llarg del curs 2018-19 amb concerts i master classes. Tota la programació es pot seguir a https://www.franciscollacerpla.com/es/